La cuina es vida és un espai dedicat a la gastronomia que et convida a dir la teva, vers qualsevol inquietud relacionada amb el món dels fogons.

20/12/08

'Estómago': la gastronomia al poder


La gastronomia ha estat presentada al cinema com un art o com una religió, i ha estat relacionada amb l'amor i el sexe. La pel·lícula brasilera Estómago, que arriba avui a les pantalles, fa un pas més i, a més de totes aquestes facetes, presenta l'elaboració del menjar com una forma de poder.

Marcos Jorge, director i guionista d'aquesta pel·lícula, va afirmar ahir: "La gastronomia és també una forma de comunicació. Per mi, tot el plaer està en el fet de cuinar per als altres". També va definir la cuina com "la més humana de les activitats". La seva pel·lícula explora "la relació de la gastronomia amb el poder", a través de la història de Raimundo Nonato (João Miguel), un immigrant que arriba a la ciutat i s'obre pas gràcies al seu talent innat per a la cuina. La història s'alterna amb la seva estada a la presó, on també escala posicions a la jerarquia gràcies als seus magnífics guisats.

La cuina brasilera i la italiana es reparteixen el protagonisme d'un film que ha connectat amb audiències d'arreu del món: va guanyar l'Espiga d'Or de la Seminci i es distribuirà de moment en una vintena de països. Potser perquè la gastronomia i la cultura del Brasil són fruit d'una barreja d'influències. "La cuina brasilera va néixer dels esclaus i dels camperols, i ha assimilat influències d'arreu del món", diu l'actor João Miguel. El director parla de l'anomenat moviment antropofàgic: "Al Brasil ens mengem les altres cultures i les reinventen.
Font: l'AVUI

García Santos, habla del futuro “no quedarán muchos establecimientos de alta cocina”.



Rafael García Santos, periodista y crítico gastronómico, responsable de Lo Mejor de la Gastronomía, colaborador de El Correo,Diario Vasco, No es un día cualquiera (RNE).Sus juicios de valor son directos, certeros y en ocasiones incómodos, pero nunca caen en saco roto.

EL CONGRESO Lo Mejor de la Gastronomía ha cumplido un ciclo. “Diez años son muchos”, valora su alma máter, Rafael García Santos. “Podemos estar muy contentos de todo lo conseguido en este tiempo. Hemos creado un estilo que ha repercutido en España y en el desarrollo de los congresos. La última edición ha cumplido todas las expectativas en cuanto a asistencia, programación, patrocinadores…, pero es evidente que hay que iniciar una renovación cara al año que viene”, anuncia. Cerrada una etapa se abre otra con nuevos planteamientos. “El nuevo proyecto se renovará en un 50% y seguramente se celebrará en otra ciudad que no sea San Sebastián”, avanza García Santos. Y hasta ahí puede contar. Para saber más cosas habrá que esperar un tiempo prudencial. Donde el periodista y crítico gastronómico no se muerde la lengua es a la hora de enjuiciar el momento que vive el sector de la restauración en España. “El modelo actual está en crisis, ha entrado en declive”, proclama. ¿Qué le lleva a hacer esta rotunda afirmación? “La sociedad ha cambiado. El restaurante suntuoso, dedicado a la cocina artística, tiene un mercado cada vez más reducido”, reflexiona. Mientras la franja de clases medias cada día es mayor, los grupos de élites son más reducidos. Para García Santos, “cualquier proyecto de restaurante ha de tener en cuenta esta realidad económica y social del país”.



En el futuro, augura, “no quedarán muchos establecimientos de alta cocina”. “Los cocineros –prosigue– se han dado cuenta de que no tienen capacidad intelectual ni medios materiales para rentabilizar este negocio; tampoco tienen capacidad para generar equipos de sala y de cocina ni clientes para este tipo de restaurantes. Consecuentemente, se produce una crisis de vocaciones”. Conclusión: “Este tipo de restaurantes no es rentable porque este modelo está acabado”. Esta realidad, según García Santos, repercute también en el mercado de los congresos, que “se ha saturado y no es real”. ¿Cómo salir de esta difícil situación? El crítico gastronómico aboga por “crear un modelo de congreso adecuado a estas nuevas necesidades”.


A nivel culinario, el tema se complica aún más. “No hay adivinos”, dice García Santos. “Nadie sabe qué tipo de cocina se hará dentro de diez años”. Lo que sí parece claro es que “la tendencia indica que la alta cocina se reducirá a una élite y que los restaurantes deben llegar a capas más bajas de la sociedad, fundamentalmente a los jóvenes, y adaptarse a sus necesidades”, apunta el periodista gastronómico. En este sentido, sostiene, “lo que hay que hacer es seguir trabajando y pensar para crear nuevos caminos”. Llegados a este punto, ¿cabe pensar que el prestigio internacional alcanzado por la alta cocina española es un fiasco? “En absoluto”, responde García Santos. “Si analizamos la cocina española desde un punto de vista conceptual, técnica y artísticamente es la mejor del mundo sin discusión”, afirma. A nivel global, sin embargo, la cosa cambia. Es indudable que se ha avanzado mucho en los últimos 25 años, pero si se tiene en cuenta la guía Michelin, “España es el país europeo con menos estrellas”, observa García Santos. La controversia, una vez más, está servida.


FUENTE: ALBERT LARRIBA, GOURMETS, EL PERIODICO

La FCAC s’adhereix a la campanya “Aquest Nadal, tasta Catalunya”


La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), formada per 250 cooperatives agroalimentàries, s’ha adherit a la campanya “Aquest Nadal, tasta Catalunya”.


La FCAC, a través de les cooperatives que en formen part, presta servei a uns 75.000 pagesos i 200.000 habitants dels municipis rurals, i el seu objectiu és representar els interessos de les cooperatives agràries i els seus socis al temps que els proporciona l’assessorament i els serveis necessaris que possibilitin una gestió empresarial competitiva.

Amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ja són més de 40 les entitats que se sumen als criteris i objectius de la campanya “Aquest Nadal, tasta Catalunya”, engegada per la gastroteca.cat per a promocionar els lots de Nadal elaborats amb productes catalans de qualitat.

Telèfon de la Dieta Mediterrània


El telèfon de la Dieta Mediterrània és una iniciativa que coneixíem fa gairebé un any, la va posar en marxa la Conselleria d'Agricultura i Pesca andalusa a començaments de gener per tal de millorar els hàbits de consum dels habitants d'Andalusia. Avui tenim noves dades que ens informen sobre els resultats d'aquesta iniciativa, segons la nostra opinió no són tan bons com segurament esperava la Conselleria.

Una mitjana|mitja de 27 trucades|crides s'han rebut per mes a través del telèfon de la Dieta Mediterrània, quantitat insignificant que clarament mostra que no han servit de gaire els recursos que s'han utilitzat. Un grup d'experts nutricionistas, dos tecnòlegs d'aliments, biòlegs, veterinaris, etc., tots preparats per respondre qualsevol qüestió relacionada amb els hàbits, la nutrició, l'estil de vida, les malalties, etc., esperant que sonés el telèfon...

Malgrat que s'intenti mostrar que s'han realitzat grans avenços i que s'ha ajudat a desmuntar algunes creences generalitzades, com per exemple que els productes integrals s'aprimen, 27 trucades|crides mensuals representen una minúscula gota que difícilment no pot desmuntar algunes creences generalitzades.

I no és que la iniciativa no sigui interessant, ho és i contribueix a l'aprenentatge nutricional, informació sobre els aliments més recomanables, els diferents tipus de dietes, els seus beneficis i perjudicis, els mètodes de cocció més recomanables, què ens proporcionen els productes alimentaris, quins són les seves propietats, etc. ¿27 cridades|trucades han mostrat el verdader interès de la població per una alimentació sana?, evidentment no, possiblement la iniciativa hagués tingut un major nombre de trucades|crides si aquestes haguessin estat gratuïtes.

Nosaltres vam fer la prova fa diversos mesos, cridem al 902 996 423 realitzant diferents preguntes de les quals ja teníem respostes, és innegable que els experts que atenien tenien gust del telèfon del que parlaven i posaven tot l'empenyorament|tenacitat en transmetre les bondats de gaudir d'una alimentació tan saludable com la dieta mediterrània. Recordem que llavors vam fer una pregunta als nostres interlocutors, per què un 902 i no un telèfon gratuït? La resposta va ser clara, que té desigs de conèixer i millorar la seva alimentació no tindrà cap inconvenient en trucar|cridar.

El plantejament possiblement era bo, però potser resulta més eficaç un altre tipus d'iniciatives en les quals hi ha un tracte més directe i on els productes frescos i naturals es donen a conèixer de primera mà.

Premis Nadal Gastronomia. Vot per la tradició


Els Premis Nadal de Gastronomía han distingit els xefs Fermí Puig, del restaurant Drolma, que el desembre obrirà al passatge de la Concepció de Barcelona el Petit Comité, dedicat a la cuina tradicional; Carles Gaig, titular de la Fonda Gaig, i Carles Abellán, que el desembre, si es compleixen les previsions, es posarà al capdavant del popular Velòdrom del carrer de Muntaner.

Instituïts fa sis anys per la Fundació Institut Català de la Cuina, l'Associació de Cuiners i Rebosters de Barcelona i la Fundació Viure el Mediterrani, aquests guardons tenen per objecte distingir professionals que han apostat pel patrimoni culinari de Catalunya.

Fermí Puig va obtenir, a més, el títol de cuiner major de Catalunya. Va ser designat repostero major Jordi Pujol, de l'Escola Joviat, i maître major, Jaume Tàpies. El premi a tota una vida dedicada a la restauració va recaure en Ramona Closa, de l'hostal Jaumet de Torà; el premi de barman de l'any va ser per a Antoni Vilanova, de l'hotel Horitzó de Blanes; el de sumiller de l'any, per a Xavier Ayala, del Celler de Can Roca (Girona), i el de divulgació gastronòmica, per a Jaume Fàbrega, autor de la col·lecció La Cuina (Mediterrània Edicions Culturals).

En aquesta edició s'ha concedit, a més, el premi a la dignificació i comercialització de productes a l'adrogueria Quílez de Barcelona i a la Confraria de Pescadors Verge del Carme de Sant Carles de la Ràpita. També s'ha iniciat la col·laboració amb el Banc dels Aliments, ONG que distribueix entre els aliments més necessitats excedents de la restauració.

Harvard se alía con Adrià, la Fundació Alícia y El Bulli


Cualquiera que observe a Ferran Adrià puede pensar en el éxito. Quizá no paladear a qué sabe pero sí hacerse una idea de lo que representa triunfar en una carrera profesional. Lo difícil, cuando se profundiza en la observación, es pensar cuáles pueden ser los siguientes pasos. La respuesta podría estar en la Universidad de Harvard, donde el chef empezó a sellar ayer dos acuerdos que reconfirmarán su estatus en el mundo de la alta cocina y también impulsarán su faceta más filantrópica.

Adrià y el prestigioso campus trabajaron ayer en la redacción de esos dos compromisos de colaboración. Uno de ellos vinculará a la Universidad con El Bulli y el otro abrirá una cooperación del centro de Cambridge (Massachusetts) con la Fundació Alícia (Alimentación y ciencia), la institución impulsada por el chef y el cardiólogo Valentí Fuster y financiada por la Generalitat y Caixa Manresa, cuyo objetivo es promover la investigación para una alimentación más sana.

Los detalles de los acuerdos aún se estaban finalizando ayer, pero Adrià avanzó algunos a este diario en una conversación telefónica. A partir del mes que viene, por ejemplo, miembros de la Fundació Alícia viajarán al campus de Massachusetts y también en enero un estudiante de Harvard viajará a Catalunya para conocer personalmente El Bulli. Se planea crear además un modelo de curso de cocina y ciencia que, en palabras de Adrià, “será referencia tanto para científicos como para cocineros como para cualquier otra persona interesada” en esas materias. Se quiere, asimismo, publicar un libro a lo largo del año que viene.

Aunque es pronto para hablar de términos económicos relacionados con los acuerdos, englobados bajo el título Diálogo entre ciencia y cocina, Adrià se mostraba ayer satisfecho –a la vez que sorprendido– de la mera existencia del pacto con Harvard. “Hace cinco años, algo así habría sido impensable –explicaba desde un despacho de una universidad con 40.000 millones de dólares de fondos–. Creo que da mucha credibilidad a lo que está pasando en la cocina española en términos de creatividad e investigación”.

Si de algo parecía orgulloso Adrià es del acuerdo de Harvard con la Alícia. “En investigación los recursos son limitados”, recordaba el chef, cuyo nombre se asocia a la alta cocina y a las élites, pero cuyas intenciones parecen ir más allá. Ayer, cuando se le recordaba el terrible dato actualizado sobre el hambre en el mundo, que sitúa ya en los 1.000 millones de personas a los afectados, Adrià se atrevía a dibujar su horizonte. “El futuro –dijo– es ayudar”.

La verema. Cultura del vi

Arran d'una animada conversa sobre vins i espirituals amb Jordi Castells, Antoni Veciana és va decidir crear La Verema, l'agregador de blocs que parlen de vi en català. Hi ha inclòs un apartat de blocs de vi en altres llengües del món i aviat n'hi haurà un altre sobre gastronomia.
Salut!

Nuevo Dialogos de cocina

Diálogos de cocina es el primer congreso mundial de cocineros para cocineros. En su segunda edición (San Sebastián, 16 y 17 de marzo de 2009) reflexionará sobre los sentidos. ¿Cómo percibimos el mundo? ¿Los sentidos se cultivan? ¿Cuál es su relación con la cultura? y ¿con los prejuicios?

El Parlament Europeu no prohibira les figures al Tortell de reis


Segons s'ha fet públic recentment, la normativa que abans del tancament de la present edició està a punt d'aprovar el Parlament Europeu i que pertoca a la protecció dels nens relacionada amb les joguines, va a passar de llarg per algun dels seus punts més conflictius.
En concret el text situa el seu punt de mira en aquells productes alimentosos en els quals calgui menjar l'aliment per a arribar a la joguina i aquest no estigui degudament embalat. Precisament ha estat la utilització del concepte d'embalatge el qual ha eximit de modificació alguna a la famosa marca d'ous de xocolata, impedint l'eliminació de les característiques joguines que duen en el seu interior, ja que estan continguts en un recipient de plàstic. No obstant això, uns altres no correran tan bona sort, com per exemple alguns tipus de piruletas que circulen pel mercat europeu, que contenen un petit llum en el seu interior a la qual es pot accedir després d'ingerir el caramel.
En el cas dels tortells de reis, podia haver ocorregut exactament el mateix, de no ser perquè finalment s'ha entès que aquestes figures no són exactament joguines. Queda així garantit el matenimiento i respecte per una tradició fortament arrelada, no només en el cas d'Espanya, sinó també en el d'altres països com França o Portugal. Alguns eurodiputatts espanyols s'han queixat de la normativa i han manifestat la seva preocupació per l'efecte perniciós que causa al transmetre una imatge de la UE "ultrarreguladora i allunyada dels ciutadans". La normativa també es preocupa de retirar del mercat les joguines amb certes substàncies químiques o metalls pesats