La cuina es vida és un espai dedicat a la gastronomia que et convida a dir la teva, vers qualsevol inquietud relacionada amb el món dels fogons.

1/5/08

Empieza una nueva era alimenticia: cápsulas de fruta


El ingeniero bioquímico Dimas Jiménez (México), galardonado con el Premio al Mérito Tecnológico 2007, ha creado unas pastillas de mango sin conservantes y muy energéticas, las cuales podrían utilizarse en misiones espaciales como alimento para los astronautas.

El científico deshidrata la fruta, la muele hasta pulverizarla y la compacta, manteniendo el auténtico sabor del mango natural. Las cápsulas tienen una vida de anaquel de casi dos años -cuando se logre transformarlas en píldoras su caducidad pasará a ser de cinco años-.

Dimas ha patentado ya nueve productos en menos de un año. Entre estos está el aguacate en polvo, que cuenta con la patente otorgada por el Instituto Mexicano de la Protección Industrial y la clasificación arancelaria ante el Sistema de Atención Tributaria. Estas dos variedades, el aguacate y el mango, fueron creadas por el científico mexicano partiendo del hecho de que en el estado de Michoacán (México), considerado el primer lugar mundial en producción de este fruto, se tiene un tiempo muy corto para exportarlo, por lo que se pierde una parte importante de esta producción.

El académico dijo que el aguacate en polvo -del cual ha enviado pruebas de exportación a Guatemala, Colombia, Canadá y Francia-, y las pastillas de mango inicialmente fueron creadas para llevarlas a países que no tienen acceso a esos alimentos.

Además, afirmó que las pastillas no sólo podrán ser consumidas por astronautas, sino también por personas que hacen largos viajes o que deseen disminuir de peso -al contener grasas monoinsaturadas mejoran la digestión y combaten el colesterol-. También podrán ser utilizadas por personas que viven situaciones de emergencia, como soldados o damnificados, dado que una persona que consuma agua y esas grageas puede llegar a sobrevivir hasta 10 días.

http://www.forumgastronomic.com/fgsql/index.asp?id=1419&zona=noticias

Conèixer el producte. El Marisc




Hi ha molts refranys populars que ens senyalen els millors mesos per consumir marisc, els mesos de més fred o els que tenen « R » (com diuen les dites castellanes), aquesta cultura popular tela seva lògica i els seus fonaments empírics.
El marisc posseeix gran quantitat d’aigua ( el 75% i el 85%), això fa que les reaccions encimatiques i bacteriològiques es produeixin en un procés molt curt, provocant que l’aliment és malmeti molt ràpidament, amb les pujades de temperatura dels mesos d’estiu s’accelera més aquest procés i ha més perill de trobar-nos algun ejemplar en males condicions.

Per tant, em de tenir cura al tractar aquest producte delicat, per poder gaudir del plaer de degustar-lo, només ens caldra tenir en compte unes recomanacions a l’hora d’anar a comprar.

Com a premisa general, em d’estar al cas de que el producte tingui una relació adequada pel que fa el volum de la peça i el seu pes, això ens demostrarà que esta plena o el que sería el mateix no ha perdut aigua. Un bon mètode per adonar-nos de la merma del producte és sacsar la peça, on notarem o no, la seva mobilitat.


En el cas dels crustacis ( gambes, gadegancs llagostins, etc.) cal evitar adquirir peces que pressentint trencades les seves pinces, potes o antenes. Les refusarem per que el trencament provoca una via on el crustaci tindrà una pèrdua important de líquid, a més durant la cocció la via permetrà l’entrada d’aigua, deixant totalment insípida la seva carn.
Procurarem elegir el marisc que mostrin unes antenes i un ulls brillants, descartant les que comencin a ennegrir. Un altre detector important de la seva qualitat és la seva olor, que ha de ser fresca, evitant doncs olors desagradables o amoniacals.
Crustacis més grans com el bou de mar, el llomantol o la llagosta s’han d’adquirir sempre vius, si els comprem morts correm el risc de trobar-nos amb una absència parcial o total de la carn provocada per la pèrdua de líquids.

En el cas dels moluscs amb dugués valves (musclos, cloïsses, escopinyes, etc.), em de comprar-los sempre vius, notant al tocar-los una resistència en el tancament de les closques, evitarem agafar peces que presentin les valves molt obertes o trencades.


Quan parlem de calamars, sèpies i pops (cefalopeds), han de presentar un aspecte extern fresc, amb una pigmentació molt aquosa i llisa , al tacte ha de ser suau, però a l’hora amb una carn ferma i elàstica .
Existeixen al voltant de 25000 espècies només de crustacis que viuen en aigua salada i dolça, la forma i el tamany d’aquests varia molt depenen en cada espècie. Una diversitat que plena de colors les peixateries, els restaurants i les nostres taules. Val la pena filar prim per tenir la millor qualitat a casa .