Fundació Alicia segon Tall

Aquesta segona incrussió al món d'Alicia m'ha fet veure la màgia del lloc, el conill i el rellotge boig....Potser hauré de confessar que he descobert la bona feina i necessaria que fa aquesta fundació, tant per part de la branca culinària, com la part de recerca sanitaria.

Em va impresionar amb la feina que és fa per la gent amb problemes de intoleràncies alimentàries, tractament humanitzador dels menjars/menus dels hospitals que motivin l'apat.Per tal d'evitar el desnutriment que es pateix a l'actualitat.

La veritat finalment em fet les paus, de fet el darrer taller que ens parlaven dels gelificants, varem coincidir amb el cuiner/investigador que va portar tota la recerca de l'esferificació per el Bulli. Ens comentar que tot i que els primers anys tenien un vincle fort amb en Farran i el bulli,des de fa uns anys l'Adrià només va en l'actualitat un cop al mes per preocupar-se de la recerca sanitaria.

Cert és que el bullí ha projectat, de fet ha sigut el pare d'Alicia, però ara la rigurositat de la fundació requereix d'indepència tranlúcida.

Cal que neixin flors a cada instant...cal que existeixi un ens que faci recerca en el cal de l'alimentació pel be de tothom!

Osona Gastronomia neix embolcallada en reptes importants

La nova fundació gestionarà la part no lectiva de l'Escola d'Hostaleria d'Osona. L'ens pretén anar més enllà de la formació reglada i incidir en el conjunt del sector. L’ampliació de les instal•lacions i un possible grau universitari, primers punts d’un projecte ambiciós.

El passat dimarts, 16 de juny, ha tingut lloc a Tona la presentació de la Fundació Privada Osona Gastronomia. A partir d’ara, aquest nou ens finançarà i gestionarà la part no lectiva de l’Escola a l’Escola d’Hostaleria d’Osona, ubicada en aquesta població. La fundació està formada format per l’Ajuntament de Tona, l’Ajuntament de Vic (a través d’ImpeVic), el Consell Comarcal d’Osona, el Gremi d’Hostaleria d’Osona i el Departament d’Educació de la Generalitat. Més endavant s’hi podria afegir la Universitat de Vic, que també ha estat convidada a adherir-s’hi, i altres Ajuntaments, com Manlleu o Torelló.


“La fundació és un instrument per anar un pas més enllà de la formació reglada, per incidir en el territori, en la formació i en l’economia, des d’una projecció comarcal”, va apuntar Josep Salom. “És un projecte ambiciós que neix de la complicitat de l’administració, tant local, comarcal com nacional i el sector”, va afegir.

La formació continuada del sector

Entre els projectes que s’han planificat des de la fundació, a part de la formació dels estudiants, es barregen possibilitats molt diverses, algunes de les quals ja s’han portat a terme en els darrers mesos, des de la formació ocupacional pel sector (reclamada per empreses i professionals), presentació de productes, fires, fòrums, intercanvis internacionals i la gestió de les pràctiques dels alumnes de l’escola fins a la promoció i difusió en un àmbit més turístic.

Font:Diari digital Osona.com

Un dilluns a Alícia

Els professors de l’IES Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils varen assistir ahir, a unes estades formatives de ciència i cuina que imparteix la Fundació Alícia, a la seva seu de Sant Fruitós de Bages (Barcelona).

Alícia és un centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina, la difusió del patrimoni agroalimentari i gastronòmic, amb vocació social per promoure la bona alimentació.

Aquesta és una fundació creada per la Generalitat de Catalunya i caixa Manresa, que compta amb un Consell Assessor presidit per en Ferran Adrià i el cardiòleg Valentí Fuster.

Per als professors, aquesta és la primera de dos estades de formació, on participen en tallers com “l’Evolució de la cuina al buit a temperatura controlada”, “la microbiologia a la cuina” o “el sentit dels sentits”.

Com ha estat!
Com a professional, en general be. Si un esta més o menys al dia, podriem dir que no sorpren pel que fa a les técniques utilitzades o a l'inovació.
En el cas de la cuina al buit, hi ha molts aspectes que son coneguts i aplicats en el dia a dia a moltes cuines sense saber a vegades per què.
El que intenta l'equip d'Alícia és explicar-ho ciéntificament amb rigor metodologic, cercant uns resultats òptims i d'alguna manera estandaritzats.

La feinaque fa la fundació és molt interessant, tan la recerca en aquest camp com el concepte del mateix projecte és innovador a tot el món i la tasca pedagògica que és fa, és magnifica ( des de nens de 3 anys, adolescents, malalts...).

Visita obligada per a tots, dels grans als petits.

La casa de Juan Mari Arzak

La casa de Juan Mari Arzak, és un reportage on aquest fonament de la cuina basca, obre les portes de la seva cuina de manera més intima.
La taula de marbre que te dintre de la cuina, és una confident d'aquest reportage i ens mostra el dia dia, la casa realment de Juan Mari, nascut i criat en aquella casa de menjars. Fa gira la seva i la vida dels demés rere aquesta taula de marbre.

Primer us he de confessar que m'ha entrat la vena nostalgica, del meu pas per la casa vinagres, al passeig del "Alto de Miracruz". Molts records, L'Elena per suposat, el Peio, en Xavi i sorprentment l'Antolina la dona de ferro, que encara aguanta!

Bé em quedo amb la frase del final del primer video que ha fet l'etb, de la casa del sr. Arzak: "El gran repte dels cuiners de vanguarda és crear un plat que sigui un premi nobel de la cuina, que perduri, com un bacallà al pil pil o un lluç amb salsa verda".

La fita final de l'Home és, prellongar-se per la eternitat, en els braços de l'història... podrien ser les paraules de Aquil·les a la pel·licula Troya.

Les cuines encomanen el català

La Secretaria de Política Lingüística, en col•laboració amb l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT organitzen una activitat de la campanya Encomana el català adreçada al món de la restauració.

La veritat és que la cuina és un dels idiomes més internacionals del món, no m'extranya que els de la llengua, obrint una via per normalitzar a tot aquell que trapitgi una cuina, el problema, és que molts no dominen ni el castellà.