La cuina es vida és un espai dedicat a la gastronomia que et convida a dir la teva, vers qualsevol inquietud relacionada amb el món dels fogons.

20/4/09

El llibret dels 25 anys. Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils


Ja ha sortit publicat un llibre recull dels 25 anys de l?escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils, aquest és va entregar al sopar dels ex-alumnes del passat dijous 16 de abril. He tingut l’honor de poder coordinar aquest treball d’equip.

Al principi de curs em varen plantejar fer aquest recull, d’un principi veia difícil poder copsar el que ha estat i el que avui és, la nostra Escola. Però gràcies a que tothom ha participat moltíssim i ha ficat moltes ganes, s’apropa bastant a reflexa tots aquests anys. M’hagués agradat que la veu de tots quedés reflectida però hauríem necessitat una llista inacabable de fascicles i només em atrapat una pinzellada.

Aquells que em passat uns anys de la nostra vida com alumnes, tant a les instal•lacions del Mònica, com a les del carrer Estel sense número, sentim que una part de l’Escola és nostra.

Son moltes les experiències i les vivències noves que molts de nosaltres recordem avui d’una manera especial. El primer dia al agafar el ganivet, la immensitat de la cuina, la temible plonge que semblava tenir vida pròpia, els serveis a l’anglesa i en geridó sense parlar dels nervis a les taules dels professors, les pràctiques darrera el taulell dels de turisme, la calor i la pau de la bugaderia, la cua davant de l’economat, la remor del mar que sentíem quan fèiem classes teòriques i sobretot, la paciència dels professors.

Durant aquests anys han passat pel centre unes 3.500 persones. Son molts els ex-alumnes que varen tenir aquí el seu primer contacte amb l’hoteleria i que han sortit amb una preparació exemplar per afrontar els reptes del món laboral.

Recordo que quan vaig anar als primers tres estrelles d’Espanya, ningú coneixia quina era l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils. Però avui, el nom del nostre centre és un referent, son molts els alumnes que han passat per grans casses, molts d’aquests actualment estan ocupant llocs rellevants en empreses del sector i d’altres més emprenedors han muntat el seu propi negoci.

Personalment tinc la gran sort, molts anys després, de treballar en aquesta gran casa. Se que és una gran responsabilitat intentar transmetre tots aquells valors, actituds i aptituds que varen ensenyar-me els meus professors, sobretot la passió per la feina ben feta. Realment, em sento orgullós de poder dir que he estudiat a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils.

La crisis al fogons


És inevitable tocar aquest el tema de la crisis, aquesta afecta preocupadament al sector de la restauració, és temps de que tothom ajusti els seus preus i ofereixi diverses estratègies de cara a la clientela.
Els restaurants amb solera i estrelles, s’han vist obligats a abaixar els seus preus, segons el mateix Diego Campos, això ha estat posible gràcies al descens dels preus dels productes.
Altres establiments amb menys sort, han tingut que utilitzar tot el seu enginy i proposar ofertes diàries, com el “dos per un” o rebaixes del 50%. L’extrem el trobem, en diversos que ofereixen entre setmana plats a un euro, una iniciativa fruit de la desesperació.
Els restauradors estan preocupats i no els hi falta raó, a la nostra vila ha passat una mica com al “totxo”, em vist en els darrers anys un “boom”, pel que fa la proliferació d’establiments dedicats a l’hoteleria i al turisme en general. A molts, ens costava de creure que amb l’obertura de la Unió Europea a tants països del Est, aquest ritme creixent d’oferta pogués ser absorbida per un turisme diversificat. La crisis a accelerat aquest problema, així com la manca d’un política plausible, per atreure un turisme de qualitat i obrir altres mercats.
Potser ara molts lamenten, no haver invertit en el negoci, a nivell de infraestructura del local, aplicació de noves tecnologies, reciclatge de sistemes de treball, qualitat en el servei o estratègies de fidelització dels clients.
Però no és moment de ser dramàtics, em d’aprendre, mirar endavant i treure profit.
I saber, que a tots els ha agafat amb els “pixats al ventre”. Un article de LaVanguardia destacava que tots els xefs noten la crisis, amb un descens mínim de les seves reserves d’un 15%, noms com Subijana, Arzak o el mateix Adrià, eren destacats. Els mateixos xefs, comentaven que el seu tipus de restauració no eren rentables en temps de crisis. Així ho fa palés, el tancament de diversos restaurants “estrellats”, com és el cas del cuiner Koldo Royo o Toñi Vicente.

Els mites alimentaris


La Confederació de Consumidors i Usuaris (CECU), juntament amb el Institut Nacional de Consum i el Ministeri de Sanitat i Consum, han editat una guia de “Falsos mites sobre l’alimentació”.
Els mites estan associats a les faules, aquestes és propaguen per mitjà de la transmissió oral, per la família, la veïna, la televisió o per Internet. Els mites son tan verídics com la convicció d’aquell qui hi creu i poden ser escampats ràpidament sense la necessitat d’unes dades fonamentades. Habitualment és centren en les propietats de diversos aliments, si ens convenen o ens perjudiquen, si ens engreixen o si son afrodisíacs.
Amb la finalitat de treure’n l’aigua clara, desmitificarem alguns dels mites més impregnats en les nostres creences.

El pa engreixa. El pa és un hidrat de carboni, necessari en la nostra dieta, en certa mesura pels adults però molt important per als nens i aquells que facin exercici físic. L’augment de les calories es deu a allò que acompanya al pa, no aquest en si. La composició del pa és igual per dintre que per fora, no cal treure la molla o no menjar la crosta per aprimar-se.
La fruita com a postra engreixa. Les seves calories son les mateixes abans que després de les menjades. L’avantatge de consumir-la abans és que ens aportarà més sensació de sacietat.
Veure aigua durant les menjades engreixa. L’aigua és acalóric, no engreixa, ni si la prenem abans, durant o després de les menjades. Tampoc crema, no per veure més ens aprimem.
Lo Light aprima. La denominació “Light”indica que al producte se li ha reduït o eliminat algun component calòric, això no implica que contingui menys calories que el producte normal. Cal llegir les etiquetes.
Els productes integrals aprimen. La diferencia entre les farines i cereals refinats, esta en la fibra i les vitamines que ens aporten els productes integrals, no pas en les calories.
Els aliments que porten greixos vegetals son més sans. Si llegim les etiquetes veurem que quan és parla de greixos vegetals, no es tracta de oli d’oliva o gira-sol, sino de oli de coco i de palma. Aquest son perjudicials per a la salut cardiovascular, augmenten el colesterol “dolent”.

Fins a catorze falsos mites, recull la guia publicada per la CECU i que de ven segur han quedat molts fora d’aquesta, sinó em creieu pregunteu-vos les quantitats de coses que feu, sense qüestionar, només per que un cop ens van dir que allò no era bo o engreixava!