La cuina es vida és un espai dedicat a la gastronomia que et convida a dir la teva, vers qualsevol inquietud relacionada amb el món dels fogons.

21/8/07

Tiramisú...Un postre que aixequem...


A Itàlia existeixen dos tipus de dolços : els tradicionals i els moderns. El Tiramisú es un postra molt jovenet, respon a aquells nous postres de festes més aviat laiques. Tot i que l’origen d’aquest dolç a sigut atribuït i reconegut a la zona de Venecia, neix realment a la Toscana.
Es seu nom en italia significa “ aixequem o alcem”, te relació amb els seus ingredients que son la nata i el formatge que s’han de batre enèrgicament fins a aconseguir que dupliquin el seu volum. Tot i ser unes postres molt recents, a desbancat a molts plats tradicionals als restaurant italians, on sempre hi figura a les seves cartes.
El tiramisú es una versió moderna de un postra antic de Siena, anomenat Sopa de Duc. D’allí passa a Florència, on es feu molt popular al segle XIX, especialment entre la colònia angles, que en aquella època es trobava vivint a la ciutat. Es potser per això que a Florència se li conèixer a “zuppa inglese “(sopa anglesa)

Aquesta transformació fou passar aquesta sopa, liquida a una textura més espessa, això s’aconseguí amb l’incorporació del Mascarpone, que no només aparta aquesta fina textura sinó pràcticament l’essència del plat. Fou causal la barreja de cafè i caca però ràpidament s’instaura i feu part indispensable de la recepta.

Ingredients per a sis persones :

Rovells 3u.
Sucre 125gr
Vi dolç 1 got (Marsala)
Cafè 50gr
Crema llet 1dl.
Clara d’ou 1u.
Planxa de bescuit150gr
Cafè sol 1 tassa
Cacau en pols c/s

Elaboració:


Ficar un bol al Bany Maria, batre els rovells i el sucre, fins que estiguin ven cremosos, afegir més de la meitat del vi, barrejar-ho fins que la crema comenci a quallar, retirar-ho i deixar refredar.
Muntar la nata fins a ¾ del seu tamany, afegir la clara també muntada a punt de neu i el formatge . barrejar la crema lentament i amb molta cura. Ho deixarem reposar tot a la nevera dintre un motlle.
Emborratxaren el bescuit amb el cafè sol i la resta del vi . Aquest el ficarem de base del tiramisú. Traurem del motlle i decorem amb cacau en pols la part de damunt .

3 comentaris:

  1. Ho proberé de fer. Gràcies:-)

    ResponElimina
  2. Hola Gabriel, haig de reconèixer que és un dels meus postres preferits, potser ho intenti.
    Gràcies per la teva visita a casa meva, encara que el meu fort no sigui la cuina et convido a passar una estona a la biblioteca.

    Salutacions.

    Salvia Deserta

    ResponElimina
  3. Hola prota vivo en italia desde hace 9 anos y el tiramisu se hace con el mascarpone, que es un queso elaborado con nata y no de leche como todos los quesos. Lo que en espana se conce como nata doble, los franceses la usan mucho para cocinar.Por lo que reguarda a la "zuppa inglese" es el mismo procedimiento que el tiramisu, con los "savoiardi" (melindrus secos) que no pueden faltar ni en el tiramisu ni en la "zuppa inglese", la unica diferencia es que en vez de una crema al mascarpone y cafe se hace con una crema pastelera perfumada al alkermes (licor).

    "Complimenti" per il blog nos bemos.

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva i agudar així a fer más sabrós aquest blog