La cuina es vida és un espai dedicat a la gastronomia que et convida a dir la teva, vers qualsevol inquietud relacionada amb el món dels fogons.

28/2/08

El Mar una font inesgotable?


El mar ha estat fins fa poc, el darrer lloc
on aconseguir infinitat d'espècies en estat
salvatge pel nostre consum. Però tots els indicadors ens parlant d'un descens en les captures certament preocupant. Com a fill i net de pescadors em sento compromès i alarmat amb el futur d'aquest.
Si posem les cartes sobre la taula, podem primer de tot, entonar un "mea culpa". No em tingut cura a l'hora d'abocar residus, contaminats i demés substancies nocives, amb la falça fantasia de que "la mar s'ho empassar tot".
Fins fa relativament poc, no em tingut consciència de que calia fer parades biològiques, per tal de facilitar la procreació de les especies. Ens em mirat el melic i no em cuidat gens, la nostra "gallina dels ous d'or" que ha donat prosperitat a un poble com el nostre.
La realitat, és que existeixen milers d'espècies desconegudes que és pescant a diari i per manca de popularitat, no és consumeixen o es releguen a donar gust al fumet. A l'hora, les especies que tothom coneix, s'exhaureixen i els seus preus pujant d'una manera abusiva.
Les solucions sorgeixen de la necessitat, les piscifactories donen un servei a molta gent, que d'aquesta manera poden tenir a la seva taula peix fresc, sense ofegar l'economia familiar. Trobem al mercat llobarros, orades, truites de riu, salmons , llenguados i remol o turbot de vivers, aquests darrers han estat els més difícils de reproduir donada les seves característiques de peix pla. El debat de la qualitat és la que porta polèmica als grans gurmets, depent molt de l'alimentació i sobretot de si la criança és fa en piscines o a mar obert.
Un altre alternativa segons la FAO, son els productes pesquers congelats, preparats i/o en conserva que representen el 90% del comerç internacional de peix. El 56% d'aquests productes equivalen a peixos ultracongelats i glasejats, tècniques innovadores que permeten malmetre menys el teixit (evitant un procés llarg de crsitalitazció), preservant la seva oxidació i deshidratació, aconseguint mantenir les propietats originals del producte i una gran qualitat.

Em de començar a diversificar els nostres hàbits alimentaris, ser oberts a l'hora de comprar, obrir les portes a especies que han quedat a la banqueta, això sí exigint una bona qualitat,és important saber el que un compra i deixar-se aconsellar. Consumir peix és salut. Cuidar el nostre mar és cuidar-nos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per dir la teva i agudar així a fer más sabrós aquest blog