Alimentaria 2010 apuesta por la gastronomia

Una larga lista de actividades paralelas hace de Alimentaria una feria en la que
continuamente hay cosas que ver y que aprender: congresos, ponencias,demostraciones o exposiciones hacen que sea imposible salir de la feria sin haberse empapado de la cultura alimentaria de vanguardia. Descubrir, gozar y aprender son algunas de las cosas de las que los profesionales podrán disfrutar en Alimentaria.
BCNVanguardia
El Congreso Internacional de Gastronomía de Barcelona, BCNVanguardia, reúne a las grandes estrellas del panorama culinario del país dentro del salón Restaurama y vuelve con un nuevo concepto: “Experimenta”. Interactividad e interacción total. Un congreso en el que, durante las ponencias, en vivo y en directo, se comerá, se olerá,se tocará, se sentirá y se disfrutará. Se “experimentará” con los seis sentidos, algonunca visto en los congresos gastronómicos españoles. Por primera vez,BCNVanguardia ”Experimenta” conseguirá ofrecer aquello que siempre han reclamado
los congresistas: interactividad total. Un nuevo formato de congreso que desde los nuevos conceptos de la restauración del siglo XXI, ofrecerá una nueva forma de vivir las ponencias. Entre los cocineros que participarán en el congreso estarán Ferran Adrià, Juan Mari Arzak, Martín Berasategui, Joan Roca, Carme Ruscalleda, José Andrés, Quique Dacosta, Dani García, Fermí Puig, Carles Gaig o Nandu Jubany.

Taste & Flavours of Spain
Una nueva propuesta ideada para que el visitante del salón pueda disfrutar de la variedad gastronómica española, mediante las actividades que se desarrollan en la feria y de la mano de expertos en la materia. Taste & Flavours of Spain integrará tresespacios: Vinorum, dedicado a los amantes del vino, contará con catas guiadas y ponencias magistrales, a través de los mejores sommeliers del panorama mundial; La España de los Ibéricos, una muestra que acercará a los profesionales del salón todas las delicias procedentes del cerdo ibérico mediante diferentes degustaciones y La España de los Aceites, donde se darán a probar alrededor de 60 variedades de aceite de oliva virgen y se realizarán ponencias que pondrán de relieve la práctica totalidad de las Denominaciones de Origen españolas. Además, también quedará integrada en este proyecto La Barra de los Aceites que, a diferencia de las actividades anteriores, seguirá manteniendo su espacio en Olivaria.

III Concurso Cocinero del Año
En tan sólo tres ediciones se ha convertido en el certamen de referencia nacional paralos jóvenes valores de la cocina. Restaurama 2010 será la última parada del concurso Cocinero del Año, que viene desarrollando sus 7 semifinales durante año y medio y recorriendo toda la geografía española. La gran final de Barcelona dará a conocer el ganador de la tercera edición del CCA.

Entrevista Joan Pedrell

A COP DE MORTER

Entrevista a Joan Pedrell, propietari del Restaurant Joan Gatell

Joan Pedrell és el propietari del restaurant Joan Gatell (Casa Gatell). Un llegat familnar amb molta història, de fet, d’aquí a poc, arribarà als cent anys. El nostre entrevistat va néixer al primer pis del mateix restaurant, i es pot dir que ha viscut sempre a primera línia de la restauració, dins i fora de les nostres fronteres.
Per seguir llegint
http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=8719#

QUESOS DE PASTA BLANDA

Los primeros habitantes de nuestras tierras eran nómadas, que se alimentaban de lo que la tierra les daba, eran básicamente recolectores que se movían con las estaciones, realizando una autentica “cocina de mercado”. Un primer paso hacia la obtención de comida con regularidad fue la trashumancia, mucho antes de la aparición de la agricultura (5000 ac). Los pastores fueron los primeros en domesticar a los animales para la manutención de sus semejantes

Un elemento nuevo se incorporo a la precaria alimentación de nuestros ancestros, la leche que dio lugar por un descubrimiento empírico (seguramente accidental), sin una explicación de su procedimiento de manera racional, a la fermentación. De esa primera degradación de la leche, se obtuvo una especie de cuajada, madre de todos los quesos hoy conocidos

Para conseguir un queso el proceso es sencillo, siempre siguen una serie de pasos: homogenización de la leche, pasteurizado, cuajado de la leche (coagulación por un fermento llamado cuajo), moldeado y prensado, salado y maduración, este proceso final es muy importante, donde intervienen enzimas microbianos que transforman mediante procesos bioquímicas la cuajada original en el queso final, según el tratamiento que le demos, tiempo y condiciones obtendremos un tipo u otro.

La manera mas común de clasificar los quesos es por su tipo de pasta, esta depende de la temperatura y el periodo de madurez al que haya sido sometido el queso, pudiéndolos clasificar como de pasta blanda, pasta dura, pasta semi-dura y sin corteza (quesos cremosos o untables ).

Los quesos de pasta blanda maduran con rapidez por lo que son sometidos a temperaturas más bajas y su consistencia es menor y más ligera. Podemos encontrar diferentes presentaciones en el mercado, sin cáscara y con cáscara, algunos son protegidos con parafina, por su vulnerabilidad ante los agentes externos, pero los mas conocidos son los que poseen la corteza enmohecida. Este tipo de quesos poseen de entre un 45% a un 55 % de agua.

Es un alimento muy completo, muy rico en calcio, proteínas, fósforo, grasas y buena parte de las vitaminas de la leche fresca , pero en mayor proporción que esta, con un aporte calórico elevado.

Los quesos de pasta blanda mas conocidos internacionalmente son los franceses el Camembert y el Brie. Los dos están elaborados con leche de vaca 45% materia grasa , de pasta no cocida sino prensada y una corteza enmohecida. Tienen diversos tamaños. Su corteza enmohecida es comestible, huelen a moho o champiñones. Si huelen un poco a amoniaco es que ya están pasados. Para estar al punto el queso debe estar muy blando y amarillo, si al cortarlo aparece duro en el centro y blanco, aún "no está hecho", como dicen los franceses "tiene yeso" y hay que esperar un poco.

El Brie se empezó a fabricar en el siglo XIII en la región de l'Ile de Francia, entre la zona del río Sena y el Marne. El Camembert es originario de la región de Normanda en el siglo XI, aunque se dio a conocer en el XVIII, en la ciudad de Camembert en la comarca del Orne. Al no tener D.O. es imitado en todo el mundo. Dicen los entendidos, que estos quesos sólo están realmente buenos los artesanos y fabricados con leche no pasteurizada. Se venden en caja de madera par su mejor conservación.
En nuestro país gozamos de muchísimas variedades, la gran mayoría están recogidas en distintas denominaciones de origen, estos quesos son:
El asturiano realizado con leche de vaca Afuega´l Pitu o el también asturiano Queso de la Peral elaborado con leche cruda de vaca con nata de suero de oveja. Las tan especiales tortas extremeñas la Torta de La Serena o Torta del Casar hechas de leche de oveja. La original y recia Tetilla Gallega con leche de vaca. El queso del Tiétar (de Castilla y León) también denominado Montenebro, íntegramente elaborado con leche de cabra y con una corteza enmohecida o la sabrosa torta de cabra de Castilla-La Mancha la Torta Montes de Toledo.

Los factores fundamentales en la conservación del queso son la temperatura y la humedad del ambiente. El proceso de fermentación del queso se acelera cuando la temperatura es alta y se ralentiza cuando la temperatura es baja. En cuanto a la humedad ambiental, si ésta es excesiva se produce un enmohecimiento de la corteza, por el contrario, si la humedad es baja, la consecuencia es que el queso se endurece y se seca, produciéndose en algunos casos grietas en la corteza.

El queso blando se conserva poco tiempo, por lo que es aconsejable consumirlo lo antes posible. Se conserva menos que el curado debido a que tiene mas contenido en agua por lo que aumentan las posibilidades de crecimiento de bacterias y hongos.

Es preferible comprar el queso entero ya que un queso abierto pierde cualidades.
Para conservar los quesos una vez empezados, es recomendable cubrir la cara del corte con papel transparente, para evitar su secamiento en contacto con el aire. El mejor sistema de conservación es el papel parafinado, a temperatura no superior a los 14º (lo ideal seria entre 6º y10º, colocado en la parte inferior del frigorífico y con una humedad entre el 70% y 80 %. El queso es de los poco alimentos que no pueden congelarse. Para apreciar todas las cualidades del queso, es importante sacarlo de la nevera una hora o hora y media antes de consumirlo, procurando además cortar sólo la cantidad que vamos a consumir.

En la cocina los quesos de pasta blanda no tienen limites, apto para entrantes, platos calientes y postres. Los quesos de pasta blanda funden bien, eso nos permite, elaborar texturas liquidas o semilíquidas salsas, rellenos o mousses, también nos permite hacer crujientes. Cuando hacemos elaboraciones de pastelería hemos de tener en cuanta su contenido en grasa, que acentuara la cremosidad de las elaboraciones

Un dinar o un sopar per a dues persones en un restaurant cambrilenc serà el premi del nou concurs de cuina de Revista Cambrils

Revista Cambrils juntament amb l'Associació d'Hostaleria de Cambrils posa en marxa el concurs de receptes A cop de morter en el que cada mes sortejarem entre els participants un dinar o sopar per a dues persones en un restaurant cambrilenc.
El concurs és una de les novetats de la nova secció de cuina però no l'única. A cop de morter, que des de fa anys és una secció del cuiner cambrilenc Gabriel Bartra per a l'edició impresa de la Revista Cambrils s'adapta al format digital. Així doncs, cada mes hi haurà una entrevista a un restaurador cambrilenc, en format escrit i, també, en format audiovisual. Aquesta nova secció anirà a càrrec de Gabriel Bartra i de Cristina Sierra.
La segona part de la secció serà el concurs en el que cada mes es suggerirà un ingredient com a condició per a la recepta enviada. Per aquest primer concurs, l'ingredient seleccionat és la galera.

Bases pel concurs A cop de morter

El nou concurs de receptes de la revista Cambrils esta dirigit a tothom. Cada més anunciarem un producte de temporada per fer la vostra recepta. Només caldrà enviar-la per mail a revistacambrils@revistacambrils.cat posant al correu el nom del concurs A cop de morter. En el mail heu d'adjuntar dues fotografies: una del vostre plat i l'altre en la que surti la persona que l'envia sostenint el plat amb les mans. Les fotografies han de ser en format jpg i amb qualitat suficient per la seva publicació.
A banda heu de detallar els ingredients amb les quantitats i, també, la preparació del plat. Adjunteu, també, el vostre nom i un número de telèfon de contacte.

La data màxima de la recollida de les receptes serà el 25 de cada mes. Totes les receptes que compleixin els requisits demanats seran publicades al diari digital i participaran en un sorteig. El guanyador veurà la seva recepta publicada a l'edició impresa de la Revista Cambrils i, a banda, podrà disfrutar d'un dinar o sopar per a dues persones, en un restaurant de l'Associació d'Hostaleria de Cambrils.

El premi s'haurà de fer efectiu durant tot el més següent a la notificació, de dilluns a divendres, al restaurant de l'associació que per sorteig s'assigni aquell mes i que serà publicat a Revista Cambrils Diari Digital.

Receptes amb galera per aquest primer concurs

Aquest mes, doncs, l'ingredient és la galera. Comença a preparar la teva recepta i envia-la a revistacambrils@revistacambrils.cat

S'obre el període d'inscripció per al concurs de joves cuiners "De la mar als fogons" en el marc de les Jornades de la Galera

En el marc de la sisena edició de les Jornades de la Galera d'enguany, ja s'ha obert el termini d'inscripció per al concurs de joves cuiners "De la mar als fogons". Els requisits per a poder presentar-se al concurs és tenir entre 16 i 26 anys i ser estudiant de cuina i restauració en ensenyaments reconeguts pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, o bé ser o haver estat, ajudant de cuina en algun restaurant de Cambrils.

Receptes amb galera

Els aspirants poden apuntar-se al Departament de Promoció de Ciutat o a través de l'adreça electrònica pciutat@cambrils.org abans del 4 de febrer. En el moment de la inscripció, els candidats hauran de lliurar un currículum personal i una recepta original en la que el principal ingredient sigui la galera. Aquesta recepta haurà de detallar els ingredients, les quantitats i el material necessari per a la seva elaboració. Les proporcions que es facilitin hauran de ser calculades per a sis mitges racions i una sencera. El temps d'elaboració amb el que comptaran els joves cuiners per a realitzar-la serà de dues hores i només disposaran dels ingredients que hagin detallat en el moment de la inscripció.

De totes les receptes presentades, només s'escolliran deu semifinalistes que elaboraran les seves receptes el dia 19 de febrer. Aquest mateix dia, un jurat escollit pel Departament de Promoció de Ciutat de l'Ajuntament de Cambrils, seleccionarà dos finalistes. El guanyador definitiu es donarà a conèixer en la gala de cloenda de les Jornades de la Galera i rebrà de mans d'un reconegut cuiner, una placa commemorativa de l’acte. Tota la informació i les bases poden trobar-se a la pàgina web municipal www.cambrils,org

Font:http://www.revistacambrils.com

CRITIQUES QUE FAN POSAR-ME VERMELL! Desde la web amigas gastronomicas

Taller de cocina Navideña en Tarragona
No puedo acabar el año sin comentarte cómo fue mi última formación gastronómica. Un Curso de Cocina Navideña Express en Ginkgo Biloba. Lo defino como fantástico.

El encargado de darnos la clase, Gabriel Bartra (Profesor de l'Escola de Hoteleria i Turisme de Cambrils), un chico encantador por cierto, acostumbrado a lidiar con muchos estudiantes y no tanto, y como todos los maestros, con una paciencia ....
El taller empezó con una explicación extensa de cómo íbamos a preparar los platos con opción a preguntas y respuestas, que quizás si nos hubieran dado las recetas ya con todo explicado, me refiero a la receta con todos los ingredientes y la preparación, hubiéramos empleado más tiempo a la práctica, aunque tengo que decir que por otro lado, es una buena opción para conectar con los allí presentes.

El colegueo entre algunos era evidente, principalmente porque ya habían coincidido en otros cursos y algunos de ellos eran parte de una cuadrilla de amigos. Gente de todas las edades, me atrevería a decir que a partir de los 25 hasta los 50 años.
Ya te he comentado en alguna ocasión que en Ginkgo Biloba tooodo el mundo participa, todo el mundo cocina y todo el mundo pela patatas, vamos que todo el mundo hace lo que tenga que hacer.

En esta ocasión, Gabriel nos dijo que hiciéramos grupos de dos personas y escogiéramos un plato a elaborar. Compartí mi tiempo con Mónica (una AMIGASTRONOMICA) que conocí hace un año junto a su madre y que forma parte de mi base de contactos. Al principio no la conocí pero su cara me resultaba conocida, hasta que al final, llegamos a saber de qué nos conocíamos.

Así que nada, la receta que compartíamos: Crema de setas con huevos de codorniz. Y en un pim pam, nos dió tiempo de ir viendo como los demás compañeros hacían: Delicias de foie caramelizado (que como el tiempo apremiaba, el foie se compró y para caramelizarlo utilizaron caramelos cítricos y eso sí, vimos cómo se hace el caramelo fundido para darle otro toque a nuestras creaciones caseras); Canelones de Bogavante (impresionante cómo quedaron y el arduo trabajo para elaborarlos); Rape ibérico con salsa vino rancio (el rape se cortó en medallones y se rodeó con una fina loncha de jamón ibérico, se ató con un cordel de cocina, por favor, acuérdate de que no sea de color azul y no te quedará todo tintado como le pasó a Bridget Jones, muy bueno); Mini pavo relleno de carne de Navidad (descubrí que paó en catalán significa pavo en castellano, me tuvo confundida hasta que no llegué al curso. La elaboración fue interesante, pechugas de pavo rellenas de carne y estaban .... buenísimas). Tengo que decir que me gustó todo, pero lo que más, la crema de setas, los canelones de bogavante, Y para acabar, dos compañeros, elaboraron de postre: Turrón de chocolate con avellanas. Y vino blanco Verdejo que bebimos unos cuantos para darle otro toque al evento. Creo que no me dejo nada más.
Ah!!! Después del currele, evidentemente se prepara la mesa, y todos, tooodos volvemos a colaborar sentándonos y comiéndonos lo elaborado. Es una degustación y salen todo tipo de dudas y respuestas.

Gabriel, impresionante estuvo al pie del cañón en todo momento, teniendo control de todo lo que al mismo tiempo se estaba elaborando.

Y a vosotros, compañeros, que algunos conocíais mi proyecto, gracias por compartir cuatro horas de cocina.
Aquí tenéis todas las fotos que hice. ¡¡Feliz Año!!


Be només dir moltes gràcies i que m'ho passo molt be amb tots/es vosaltres.
Gràcies Silvia Franconetti

Adria dice que su negocio és un restaurante de locos e ilógico

Adrià ha opinado que en una situación de crisis económica como la actual es fundamental que los restauradores tengan “conciencia” de empresarios y hagan un control presupuestario exhaustivo en sus establecimientos.

El propietario de El Bulli ha apuntado hay que buscar una fórmula para sobrevivir en esta coyuntura, y ha rec ...onocido que su negocio es un “restaurante de locos” e “ilógico” en el que cada año ha habido que poner 200.000 ó 300.000 euros.

En este sentido, ha señalado que una inversión de más de 450.000 euros para montar un restaurante en Barcelona a día de hoy puede ser un “suicidio” económico y ha hecho
hincapié en que un negocio que no factura 4.500 euros al día no puede ser rentable.


Tras augurar que “un modelo de restauración que sólo haga un servicio” al día no tiene futuro, Adrià se ha referido al “problema” de la temporada baja en las zonas de costa, al que no ve “solución”.

Para el cocinero catalán, parece que el “capitalismo salvaje” va a imponerse en ese mercado en el que sólo sobrevivirán los “más fuertes”

Mort la cuina de avantguarda?

La cuina que ha portat als nostres fogons ha ser reconeguts arreu del món. Aquella que ha estat abanderat pel dos vegades honoris causa i proclamat el millor cuiner del món és a un pas de morir segons tots els pronòstics. Tothom sap que no em de mossegar la mà que ens ha donat de menjar però els fets i l’evolució de la cuina tecnoemocional fa pensar el pitjor.

El futur és incert. I el avui és incrèdul, enfundat en un vestit de crisis que colpeja cada cop més durament totes les butxaques. Resulta normal que qui més qui menys, s’apunti a la campanya de no voler ser el passerell.
Els excessos que s’han fet en nom de la cuina mol•lecular i per que no dir-ho, la barra d’algun espavilat que s’han apuntat al carro de la cuina d’autor i ha venut “fum” a molts aspirants a gourmets i a snobs tastaolletes, han matat la gallina dels ous. Aquests darrers, per cert, han estat els primers en caure.

La situació actual ha provocat que aquell que li agrada menjar, sigui lliure per elegir restaurant i destrií pel seu conte el gra de la palla. Deixant de costat, el pes de les estrelles, les guies, el fet de si la cuina és d’autor o d’impostor, si és planteja una cuina emocional o només cuinen!

Els gurus afirmen que torna la cuina tradicional. No hi falten abanderats que aposten per la “biocuina”. Tot son extrems, en aquestos casos el xef justifica un compte inflat de zeros de manera prohibitiva, explicant al pobre client la dificultat de donar de menjar als xais que te al jardí de casa seva, comentant la utilització del sabó biodegradable que s’utilitza en la neteja del cul de la vaca, de la qual s’extreu la llet per poder fer el tallat o fent pelés la selecció musical curosa que ell mateix supervisa pels enciams servits en els entrants.
La consigna que voldria llençar des d’aquest espai és l’aposta per una cuina de qualitat. Sigui tradicional, casolana, de col•lectivitat o “sofisticada”. Una cuina respectuosa, honrada que tracti be al producte.
No confonem el significat de qualitat amb la seva definició més encarada al món sanitària i normatiu (ISO…) ja que en aquest camp Mc Donald’s és l’empresa capdavantera al nostre país. Em refereixo a un altre cosa ben diferent!

Contra la crisis el “Carmanyolin”

Cada cop és fa més feixuc arribar a fi de mes. Això ha provocat diversos ajustaments o retallades en les despeses a les llars del nostre país. Un dels temés que més preocupa a la societat en general son els dels àpats i l’alimentació d’aquells que han de dinar fora de casa. Ja siguin estudiants nens o joves o aquells treballadors que tenen un horari intensiu o que la llunyania del lloc de treball és converteix en un inconvenient.

Als mitjans de comunicació ja em pogut veure algunes accions al respecte, com l’iniciativa engegada en alguns col•legis on és permet que els alumnes portin una carmanyola de casa i per un preu ajustat, la cuinera els hi manté calent i tenen dret a pa i aigua.
La carmanyola ha estat present a la nostra vida des de fa molt temps sobretot joves universitaris que estudiaven fora o algun fill solter/a que s’ha “independitzat” hi buida la nevera de la mama els diumenges. Són la “generació tupper” joves que han seguit amb el bon hàbit de la carmanyola i l’han portat a les primeres feines, per tal d’estalviar-se uns calerons o abusar dels “fast food”. Un costum que ha provocat que en moltes oficines disposin d’espais habilitats per poder dinar amb un petit frigorífic i un microones.

La proposta del carmanyolin es molt raonable i com tot te les seves avantatges i els seus inconvenients. Per exemple, no cal que ens fiquem tots els dies a la cuina, podem dedicar-nos a fons un matí o una tarda(sentim-nos”Arguiñanos”dels nostres fogons) i preparem: pasta, arròs, “guisadets”, llegums, etc. El racionem tot en carmanyoles i a congelar.
Podem caure potser en la monotonia al fer servir cada dia la carmanyola. Eva Celada, autora de “No haga zapping, haga la cena” recomana en el seu llibre que canviem de “tuppers” d’envasos amb formes diferents, utilitzar recipients que podem reciclar i decorar-los si és possible. Em de triar els envasos que escaiguin millor amb la mida i evitar les carmanyoles de dos pisos (els aliments o sabors s’acaben barrejant).
Les salses o vinagretes son millors portar-les apart per guanyar en textura i en presencia. Si posem un senzill arròs blanc o una carn amb una mica d’oli abans de calenta al microones serà molt més sucós.
Mercedes Cucurny, autora de” Comer en la oficina” parla de la importància de decorar el menjar, d’utilitzar tovallons de paper de colors diferents, també amb els coberts en definitiva fens ho tot una mica més agradable, cal “enganyar els sentits” per que sembli que esta acabat de fer.
Evitar doncs arrebossats o empanats, si no hi ha més remei que siguin llibrets amb formatget per assegurar-nos de que son sucosos. O acompanyaments de verdures saboroses que donaran color i li donaran feeling.

Els nens que mengen dolços son més violents quan son adults.

Hi ha estudis per a tots els gustos, i molts acaben per entrar en conflicte aportant conclusions ben diferents. Heus aquí els resultats d'un nou informe britànic que posa en dubte el consum de dolços entre els nens. I és que segons aquesta investigació, els petits que mengen dolços i xocolates tots els dies són més propensos a ser violents durant la seva vida adulta. L'estudi ha estat elaborat per la Universitat de Cardiff i s'ha publicat en la revesteixi British Journal of Psychiatry.
En concret, es van analitzar 17.500 casos de l'Estudi de Cohorte Britànic de 1970, certificant que aquells que ingerien diàriament llaminadures eren més propensos a ser empresonats per violència als 34 anys. Ahondando encara més en les dades, s'apunta que el 69 per cent dels participants que eren violents als 34 anys havien pres dolços i xocolata gairebé tots els dies durant la seva infància en comparació del 42 per cent que no eren violents. Segons apunta Simon Moore, director de l'estudi, "la nostra explicació favorita és que donar als nens dolços i xocolata de forma regular podria impedir-los aprendre com esperar per obtenir una mica que desitgen. Incapaces d'ajornar la gratificació podrien tendir a una conducta més impulsiva, l'es associa en gran mesura amb la delinqüència".

Els autors conclouen que aquesta associació entre el consum de llaminadures i la violència necessita ser més investigada i que dirigir recursos per a millorar la dieta infantil podria millorar la salut i reduir l'agressivitat. Cap apuntar que aquest estudi és el primer que examina els efectes a llarg termini de la dieta infantil sobre la violència adulta.
Font:pasteleria.com

És crea el centre d'interpretació del territori de l'alimentació a Hostalric

L'Ajuntament d'Hostalric també treballa en la creació del centre d'interpretació del territori de l'alimentació, que ja ha rebut una subvenció de 613.870 euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) de la Unió Europea.
Segons ha afirmat l'alcalde, Josep Frias, la posada en marxa d'un centre sobre el binomi patrimoni i gastronomia ha de servir per plantejar noves possibilitats de negoci i de promoció del municipi. De fet, un dels objectius de la iniciativa és difondre com més millor el patrimoni local: «En els últims anys hem fet un esforç molt important en el patrimoni i ara tocar fer-ne difusió amb noves iniciatives», afirma l'alcalde. El projecte està en una fase inicial, però, segons Frias, ha de servir per materialitzar el repte d'aconseguir que la gent vagi a Hostalric i que els empresaris s'interessin a establir-s'hi.

No sé si aquests diners dinamitzaràn l'economia en aquesta època de crisis, com a mínim veiem una inversió en el sector que preocupa molt als restauradors, encara que suposo que molts preferirien ajudes directes per tal de passar aquests moments.

Font: El Punt Comarques Gironines 01-10-2009 Pàgina 3

Nova web pels tocats del bolet

Es temps de bolets i amb aquest motiu ha nascut una important web micel·lit elsbolets.com.Un gran portal del entorn micòleg. ës un canal del veterà Diari Forestal.
En aquesta web podem trovar tot el que és relaciona amb els bolets,com trovar-los, com reconeixer-los, com collir-los, com cuinar-los i com eviatr intoxicacions.

No tenim cap dubte que serà un portal visitat pels tocats pels bolets

Adrià " ha costat molt aixecar la cuina espanyola"

El xef espanyol Ferran Adrià va assenyalar avui que, sent "respectuosos i afectuosos", és molt probable que la cuina espanyola d'avantguarda segueixi" molts anys en el més alt" gràcies a la influència que ha assolit en tot el món.

"El que ha passat en els últims anys amb la cuina espanyola és molt forta", es va felicitar Adrià a París davant periodistes espanyols: "Ens consideraven de la segona divisió, perquè ara tot el món ens consideri l'avantguarda".

El cuiner català va reconèixer que "ha costat molt aixecar la cuina espanyola", i va destacar que se seguirà lluitant perquè la gent la consideri "la primera del món". "Caldrà veure què fem en els pròxims cinc anys, ja que si ho fem bé, estarem molt temps dalt", va comentar el cuiner català durant la presentació en la capital francesa del llibre "Li magicien d?El Bulli ? Uneix biographie de Ferran Adrià".

Escrit pel periodista alemany Manfred Weber Lamberdière i a l'espera que es publiqui en castellà, el llibre pretén -en paraules del propi Adrià- "aclarir els molts mites que hi ha sobre El Bulli, que no són veritat". "Molta gent creu que és un laboratori amb provetes, però és un restaurant en el qual 45 cuiners preparen 50 coberts", va precisar per a exemplificar el rigor i el treball que impera en el famós establiment que dirigeix en la Costa Brava.

"La cuina molecular no existeix", va sentenciar Adrià, qui va explicar que la raó que se li denomini així és que, com a Espanya ningú li va posar nom, "algú l'hi va inventar i, com era bastant mediàtic", es va seguir utilitzant malgrat que "ningú sap molt bé què significa".

Per seguir llegint http://gastronomicae.wordpress.com/2009/09/16/ferran-adria-opina-que-siendo-respetuosos-y-carinosos-la-cocina-espanola-seguira-en-lo-mas-alto/

Es tanca el cas "The Fat Duck"

Set mesos després han sortit els resultats de les investigacions per l'intoxicació en el gran restaurant de The Fat Duck Tras.

Els resultats de l'investigació són:

1- L'origen probable de la intoxicació són els plats amb mariscs crus o poc cuinats servits en aquells dies, probablement els quals incloïen navalles o, més probablement, ostras.
2- L'origen de la infecció no està en el propi restaurant, en la manipulació, les tècniques o en el personal, sinó en un producte infectat en origen, com demostren les proves realitzades al personal, a les instal·lacions i al producte en origen.
3- El restaurant complix la majoria dels preceptes sanitaris i, a més, contracta una sèrie de consultories externes i instal·la productes de neteja addicionals.

En resum els comensals varen patir una intoxicació per ostras davant la qual poc podien fer. Tal vegada haver avisat abans.

Alarmants nivells de sal i de calories en els nens

El consum freqüent de snacks comporta la ingesta d'alts nivells de sal i massa calories. Els nens proven el primer snack a una edat cada vegada més primerenca. Hi ha aperitius de moltes formes, grandàries i teixidures. Fins als més petits disposen de varietats per a rosegar amb les seves recién sortits dents. Passats els dos primers anys de vida són pocs els nens que desconeixen el sabor d'un tentempié salat: una borsa de gusanitos, patates, pajitas o productes similars.

Pinzellades d'un extens article en el link.

Santamaria arremet contra els nous eco-xefs

Potser la ecologia esta de moda però tothom pot pagar-ho. Ara els chefs s'han d'allunya de les esferificacions i apropar-se a la comida auténtica...és el que esta de moda?
Recull d'un fragment del reportatge de Santi Santamaria, que arremet contra els oportunistes...no te desperdici

"equipos de márquetin culinario se calientan sin necesidad de estar enchufados a la red eléctrica o del gas. Lo suyo es mantener viva la llama de los fogones a base de autobombo. El márquetin culinario es una fábrica de ego-chefs, que, gracias a la publicidad, las relaciones públicas y un poquito de promoción, convierten un huerto con cuatro lechugas en marchamo de eco-chef. Cocineros que hace dos días anunciaban queso fundido hoy se apresuran a predicar el advenimiento de lo orgánico como nuevo paradigma culinario."

Calendari pels gourmets

Alguns dels events propers!
Que potser no ens em de perdre.

Xocolata demà disabte pel correfoc de Cambrils
Diumengue Vermouth gratuït a l'Ermita de la mare de deu del Camí.
Concurs Llangosti de Vinarós-21 setembre.
Fira Slow Food Terres de Lleida: Lleida, 3-4 octubre.
Fira del oli nou D.O. Siurana, Reus sobre el 14/15 octubre.

S'aurem de possar en marxa

GUIA VERDA DE GREENPEACE. Nestlé se niega a dar a Greenpeace garantías de ausencia de transgénicos en sus productos

El debat esta obert Transgenics si o no, però potser no és tal l'important és l'informació. El que necessita el consumidor és se informat, se concient del que compra i aleshores elegir el que millor li convé, potser l'aposta és la salut o la butxaca aquí cada un és lliure!

"Ante la reacción de Nestlé tras su aparición en la lista roja de la Guía Roja y Verde de Alimentos Transgénicos, Greenpeace recuerda que la multinacional alimentaria no ha ofrecido garantías de la no utilización de OMG (Organismos Modificados Genéticamente). Nestlé afirmó que no emplea transgénicos en la elaboración de ninguno de sus productos “ya que el consumidor no está a favor de estas materias primas”. Sin embargo, a pesar de los continuados esfuerzos de Greenpeace, no ha entregado a la organización ecologista la documentación que lo prueba."

El reporttatge s'amplia en l'enllaç

Fundació Alicia segon Tall

Aquesta segona incrussió al món d'Alicia m'ha fet veure la màgia del lloc, el conill i el rellotge boig....Potser hauré de confessar que he descobert la bona feina i necessaria que fa aquesta fundació, tant per part de la branca culinària, com la part de recerca sanitaria.

Em va impresionar amb la feina que és fa per la gent amb problemes de intoleràncies alimentàries, tractament humanitzador dels menjars/menus dels hospitals que motivin l'apat.Per tal d'evitar el desnutriment que es pateix a l'actualitat.

La veritat finalment em fet les paus, de fet el darrer taller que ens parlaven dels gelificants, varem coincidir amb el cuiner/investigador que va portar tota la recerca de l'esferificació per el Bulli. Ens comentar que tot i que els primers anys tenien un vincle fort amb en Farran i el bulli,des de fa uns anys l'Adrià només va en l'actualitat un cop al mes per preocupar-se de la recerca sanitaria.

Cert és que el bullí ha projectat, de fet ha sigut el pare d'Alicia, però ara la rigurositat de la fundació requereix d'indepència tranlúcida.

Cal que neixin flors a cada instant...cal que existeixi un ens que faci recerca en el cal de l'alimentació pel be de tothom!

Osona Gastronomia neix embolcallada en reptes importants

La nova fundació gestionarà la part no lectiva de l'Escola d'Hostaleria d'Osona. L'ens pretén anar més enllà de la formació reglada i incidir en el conjunt del sector. L’ampliació de les instal•lacions i un possible grau universitari, primers punts d’un projecte ambiciós.

El passat dimarts, 16 de juny, ha tingut lloc a Tona la presentació de la Fundació Privada Osona Gastronomia. A partir d’ara, aquest nou ens finançarà i gestionarà la part no lectiva de l’Escola a l’Escola d’Hostaleria d’Osona, ubicada en aquesta població. La fundació està formada format per l’Ajuntament de Tona, l’Ajuntament de Vic (a través d’ImpeVic), el Consell Comarcal d’Osona, el Gremi d’Hostaleria d’Osona i el Departament d’Educació de la Generalitat. Més endavant s’hi podria afegir la Universitat de Vic, que també ha estat convidada a adherir-s’hi, i altres Ajuntaments, com Manlleu o Torelló.


“La fundació és un instrument per anar un pas més enllà de la formació reglada, per incidir en el territori, en la formació i en l’economia, des d’una projecció comarcal”, va apuntar Josep Salom. “És un projecte ambiciós que neix de la complicitat de l’administració, tant local, comarcal com nacional i el sector”, va afegir.

La formació continuada del sector

Entre els projectes que s’han planificat des de la fundació, a part de la formació dels estudiants, es barregen possibilitats molt diverses, algunes de les quals ja s’han portat a terme en els darrers mesos, des de la formació ocupacional pel sector (reclamada per empreses i professionals), presentació de productes, fires, fòrums, intercanvis internacionals i la gestió de les pràctiques dels alumnes de l’escola fins a la promoció i difusió en un àmbit més turístic.

Font:Diari digital Osona.com