Mort la cuina de avantguarda?

La cuina que ha portat als nostres fogons ha ser reconeguts arreu del món. Aquella que ha estat abanderat pel dos vegades honoris causa i proclamat el millor cuiner del món és a un pas de morir segons tots els pronòstics. Tothom sap que no em de mossegar la mà que ens ha donat de menjar però els fets i l’evolució de la cuina tecnoemocional fa pensar el pitjor.

El futur és incert. I el avui és incrèdul, enfundat en un vestit de crisis que colpeja cada cop més durament totes les butxaques. Resulta normal que qui més qui menys, s’apunti a la campanya de no voler ser el passerell.
Els excessos que s’han fet en nom de la cuina mol•lecular i per que no dir-ho, la barra d’algun espavilat que s’han apuntat al carro de la cuina d’autor i ha venut “fum” a molts aspirants a gourmets i a snobs tastaolletes, han matat la gallina dels ous. Aquests darrers, per cert, han estat els primers en caure.

La situació actual ha provocat que aquell que li agrada menjar, sigui lliure per elegir restaurant i destrií pel seu conte el gra de la palla. Deixant de costat, el pes de les estrelles, les guies, el fet de si la cuina és d’autor o d’impostor, si és planteja una cuina emocional o només cuinen!

Els gurus afirmen que torna la cuina tradicional. No hi falten abanderats que aposten per la “biocuina”. Tot son extrems, en aquestos casos el xef justifica un compte inflat de zeros de manera prohibitiva, explicant al pobre client la dificultat de donar de menjar als xais que te al jardí de casa seva, comentant la utilització del sabó biodegradable que s’utilitza en la neteja del cul de la vaca, de la qual s’extreu la llet per poder fer el tallat o fent pelés la selecció musical curosa que ell mateix supervisa pels enciams servits en els entrants.
La consigna que voldria llençar des d’aquest espai és l’aposta per una cuina de qualitat. Sigui tradicional, casolana, de col•lectivitat o “sofisticada”. Una cuina respectuosa, honrada que tracti be al producte.
No confonem el significat de qualitat amb la seva definició més encarada al món sanitària i normatiu (ISO…) ja que en aquest camp Mc Donald’s és l’empresa capdavantera al nostre país. Em refereixo a un altre cosa ben diferent!