Contra la crisis el “Carmanyolin”

Cada cop és fa més feixuc arribar a fi de mes. Això ha provocat diversos ajustaments o retallades en les despeses a les llars del nostre país. Un dels temés que més preocupa a la societat en general son els dels àpats i l’alimentació d’aquells que han de dinar fora de casa. Ja siguin estudiants nens o joves o aquells treballadors que tenen un horari intensiu o que la llunyania del lloc de treball és converteix en un inconvenient.

Als mitjans de comunicació ja em pogut veure algunes accions al respecte, com l’iniciativa engegada en alguns col•legis on és permet que els alumnes portin una carmanyola de casa i per un preu ajustat, la cuinera els hi manté calent i tenen dret a pa i aigua.
La carmanyola ha estat present a la nostra vida des de fa molt temps sobretot joves universitaris que estudiaven fora o algun fill solter/a que s’ha “independitzat” hi buida la nevera de la mama els diumenges. Són la “generació tupper” joves que han seguit amb el bon hàbit de la carmanyola i l’han portat a les primeres feines, per tal d’estalviar-se uns calerons o abusar dels “fast food”. Un costum que ha provocat que en moltes oficines disposin d’espais habilitats per poder dinar amb un petit frigorífic i un microones.

La proposta del carmanyolin es molt raonable i com tot te les seves avantatges i els seus inconvenients. Per exemple, no cal que ens fiquem tots els dies a la cuina, podem dedicar-nos a fons un matí o una tarda(sentim-nos”Arguiñanos”dels nostres fogons) i preparem: pasta, arròs, “guisadets”, llegums, etc. El racionem tot en carmanyoles i a congelar.
Podem caure potser en la monotonia al fer servir cada dia la carmanyola. Eva Celada, autora de “No haga zapping, haga la cena” recomana en el seu llibre que canviem de “tuppers” d’envasos amb formes diferents, utilitzar recipients que podem reciclar i decorar-los si és possible. Em de triar els envasos que escaiguin millor amb la mida i evitar les carmanyoles de dos pisos (els aliments o sabors s’acaben barrejant).
Les salses o vinagretes son millors portar-les apart per guanyar en textura i en presencia. Si posem un senzill arròs blanc o una carn amb una mica d’oli abans de calenta al microones serà molt més sucós.
Mercedes Cucurny, autora de” Comer en la oficina” parla de la importància de decorar el menjar, d’utilitzar tovallons de paper de colors diferents, també amb els coberts en definitiva fens ho tot una mica més agradable, cal “enganyar els sentits” per que sembli que esta acabat de fer.
Evitar doncs arrebossats o empanats, si no hi ha més remei que siguin llibrets amb formatget per assegurar-nos de que son sucosos. O acompanyaments de verdures saboroses que donaran color i li donaran feeling.