Per nadal les tres “R”

Vaig assistir l'altre dia a les jornades que és feren a Cambrils sobre el PEC (projecte educatiu de ciutat) i em va donar que pensar que potser nosaltres a vegades s'allunyem de la realitat i qui ens podem fer tocar de peus a terra son la gent gran i els més joves.
Això ho volia lligar amb L'Arribada de l'època nadalenca, fa uns anys, no pas tants, una família feia festa grossa amb un capó o un pollastre, avui en dia necessitem decoració, girnaldes amb musica incorporada, llumetes que es moguin a ritmes frenètics, una taula atapeïda de canapès, aperitius, marisc, elaboracions exòtiques, pomposes i complicades o si més no,cares, postres, dolços, bombons, torrons, neules, "polvorons".....bufff , sense oblida el cava, per tal de que faci goig!
Sembla mentida que després de tot l'any de fer bondat, ara ens llancem al penya-segat de l'opulència i del consumisme més agressiu, amb l'objectiu de deixar tísica la targeta de crèdit. Potser és hora d'escoltar als nostres fills.
Sí, a l'escola fa temps que ensenyen als més petits que em d'actuar d'una manera equilibrada, amb nosaltres, amb les nostres accions i amb el medi ambient, d'una manera fàcil, aplicant les tres "R" reciclar, reduir i re-utilitzar.
Aquest conceptes no son pas nous, encara que ho semblin, les nostres avies seguien com si fos el pare nostre aquestes paraules, tants cops pronunciades pel mediatic showman-cuiner Karlos Argiñano, "Aquí no se tira nada".

Abans de que els catalans portessin barretina, a la cuina es feia servir l'enginy que sempre ha anat de bracet de la gana! Posem per cas, calia reciclar aquella mica de menjar que podia sobrar del dinar, l'exemple clar d'aquests dies, els canalons! o els bunyols, encara que podíem trobar pastissos de carn o els púdings de peix, patates o albergínies farcides, "empanadilles" o croquetes.
Aquesta manera de Re-aprofitar el menjar, no era fruit de la preocupació de la capa d'Ozó o per l'efecte hivernacle, més aviat era resultat d'una mena de consciència col·lectiva, on per damunt de tot era pecat llençar alguna cosa, sinó a la porquera o a les gallines. Temps on no calien contenidors de colors, degut a que no existien els residus.
Formules com el mercat, fer servir cistell, utilitzar envasos de vidre (100x100 reciclable), la compra a granel, els cantis o porrons funcionen! O comprar simplement el que ens cal, sense excessos, qui no segueix menjant torrons durant tot el gener. I per que no reciclar a la nostra cuina, la butxaca també ens ho agrairà. Nadal amb gust i seny!