Les Jornades de la Galera és realitzen durant el mes de febrer, per quan aquest crustaci esta en la seva màxima explendor de sabor. Amb la finalitat de donar a conèixer aquest desconegut i fer així una mica de pedagogia activa de les diverses espcies que passan a un segon pla, normalment per desconeixença i que es pesquen a les nostres costes.

En aquestes jornades és realitzen diverses activitats, entre elles un concurs de joves cuiners, que ha donat un sorprenent resultat, mostran una aténtica cantera que fara tremola al propi Ferran Adrià, L'any passat ens va apadrina la Carme Roscadella,cuinera del restaurant San Pau, *** Michelin.
Ja sabeu si sou joves i us agrada cuinar, estigueu al cas de les bases per l'any vinent!



Més informació a l'Ajuntament de Cambrils...
http://www.cambrils.org/nivell2.php?id_area=23&id_sub_area=266

Aquest ha estat el tercer any d'aquestes jornades és per això que em volgut presentar a altres d'aquests tresors per descobrir: la canana, l’aranya,el crivillo i la codornera.

La Canana, es l’aneguet lleig dels cefalòpodes, que repercuteix en el seu preu. L’únic diferencia que té amb el calamar,seu parent més proper, és la seva textura. La seva carn és més ferma, això ens implicar a l’hora de cuinar unes elaboracions fetes amb més cura, una cocció més suau i prolongada. Es millor elaborar-la sense pell, així doncs quan la netegem , li treiem la barqueta que li fa d’esquelet, el paquet intestinal i la pell que la recobreix, sense oblidar la boca i els ulls. La canana estara tendre si la deixem ofegar amb un sofregit de ceba i tomàquet, guisadet amb patates , amb el seu sofregit i la seva picad) o fins i tot amb una mena de grotesca per les peces petites , fet en cru amb oli, ceba tallada fineta, alls, llorer, vi blanc i la canana tot junt, partint en fred.

El Crivillo és un dels més estranys, per tothom, el més curiós és que per una mateixa espècie és contempli dons noms. Ens referim als clivillons per exemplars de una mida petiteta i parlem de “refets” pels exemplars més grans. Al igual que els rogers, els clivillons son uns peixos singulars que amaguen una bona bateria d’espines, que a primeres poden frenar, als més refinats, però que a la pràctica, quan un els prova son d’un gust que sorprenen gratament. Son bons els petits per fer a la planxa i els grans és pot fer un tàrtar o fer un escabetx.

L’aranya un dels peixos més temuts, per que una manipulació sense cura ens pot provocar un ensurt, darrera el cap te tres punxes que segreguen una substancia urticant que necessita, de unes cures mediques ràpidament. Aquest sistema de protecció amaga, un peix amb molt sabor i gust, només tenir cura i treure les punxes quan retirem el cap i el paquet intestinal. Tot i que admet totes les elaboracions, es ideal per elaborar un bon suquet de peix, un all cremat o una romescada, desfruitarem amb la seva carn i aportarà un sabor a la salseta per sucar-hi pa.

La codornera, lligacames, cinta, etc, Potser el peix amb més noms i que tothom el te en ment. Es un dels més utilitzats en els nostres brous. Potser el peix més suau, amb una carn tendre, que podem gaudir de qualsevol manera. Em de pensar que te molta merma, per què la part més petita de la cua per segons quines elaboracions és retira, però la cua és ideal per fer-la cruixent, boníssima ! fregida fins al punt que queda cruixent, com unes bones cornes o morros, li afegim sal gruixuda i a llepar-s’hi els dits. Però també la podem menjar en una bona amanida tèbia, si la confitem, amb el seu oli a baixa temperatura, amb unes herbes aromàtiques i després la afegim a unes fulletes d’enciam de fulla tova, amb unes torradetes, un primer ideal.