Els cuiners catalans des de fa uns anys despunten arreu del món, són capdavanters i tothom posa els ulls als nostres fogons. Prova d’això és el reconeixement en guies i publicacions especialitzades.
És el cas de la revista Restaurant , una de les més prestigioses del món, que un any més a coronat a Ferran Adrià (El Bulli) com a millor cuiner del Món. Seguit molt a prop, pels germans Roca ( Celler de Can Roca).
A tot arreu hi ha retractors, és el cas d’en Santi Santamaria, el xef català es lamenta que una persona tan influent per les joves generacions com Adrià, elegeixi el camí de reemplaçar els productes naturals pels industrials. Segons en Santamaria amb aquest fet canvia els paràmetres de la nostra gastronomia.
Em pregunto quin són els paràmetres de la nostra cuina, potser els marca la mal anomenada “cuina molecular” que abandera l’estrellat de Cala Monjoí, o potser son delimitats per la una cuina atrevida però fidel amb el producte, defensada des de Sant Celoni. I si en realitat, son marcades per allò que mengem a les nostres llars?
La nostra cuina s’ha nodrit històricament de totes les cultures que han passat per la Mediterrània, em sabut ser oberts de ment i flexibles amb el nostre paladar, em anat reforçant i ampliant les bases de la nostra cuina i avui el que és cert, és que els “paràmetres” de la nostra cuina estan en perill d’extinció. Així ho vaig proclamar, aprofitant la presentació del llibre “ Els millors plats de l’Avia Remei”, un decàleg de plats tradicionals.
La cuina del record i la del xup-xup és perd, si no hi fiquem remei la cultura que ens ha identificat com a país, els aromes i els sabors que ens han donat identitat, quedaràn en l’oblit. Volem ser una marca blanca i oblidar-nos de la cuina de abordo dels pescadors, la cuina de tros i de pagès, els plats de festa o les postres de casa?
Fem una reserva natural on protegir la nostra cuina. No sé si és la millor del món, però per a mi ho serà sempre!
Entrades
M'agradat molt el post. estic d'acord, fem aquesta reserva natural de les coses bones i anem més enllá recuperem receptes gairebé extinguides. Ja ho saps jo no soc catalana pero m'agrada la cuina i ho reconec, la catalana es una de les cuines més enriquidores que conec. Pero, fes-te aquesta pregunta No creus que la globalització(alimentaria) ha fet molt mal a la cuina en general?? No vull fer una menestra amb enokis, entens el que vull dir? I que em dius de l'educació del joves cuiners? Els eduquem per treballar una cuina acurada i amb raels o queden enlluernats per les estrelles???
ResponEliminaBe comencem pel final, l'ideari és que a l'escola no els ensenyem a fer receptes, en el sentit Argiñlano de la paraula, sino que cerquem que assoleixin els procediments i les maneres de fer de un professional, així com les bases per poder tenir uns fonaments! Però estar clar que els estrellats son presents i alguna cosa veuen( sobretot per part d'alguns profes, jejeje)
ResponEliminaBe pel que fa la globalització, ens a apropat coses més allunyades i desconegudes com feren conquistadors i les rutes de la seda. la nostra cultura és rica per aquest producte forani integrat fins al moll de l'os. Ara cal potser anar paint ( per que ha arribat molt de cop) ja que la miscel·lania cultural és rica però a dia d'avui satura!
Primer potser la posició és conservar la nostra cuina defensant-la i deixant que per les escletxes, s'adereixin nous productes que combinint de manera Harmoniosa amb la nostra cultura i manera de fer als fogons