La crisis al fogons

És inevitable tocar aquest el tema de la crisis, aquesta afecta preocupadament al sector de la restauració, és temps de que tothom ajusti els seus preus i ofereixi diverses estratègies de cara a la clientela.
Els restaurants amb solera i estrelles, s’han vist obligats a abaixar els seus preus, segons el mateix Diego Campos, això ha estat posible gràcies al descens dels preus dels productes.
Altres establiments amb menys sort, han tingut que utilitzar tot el seu enginy i proposar ofertes diàries, com el “dos per un” o rebaixes del 50%. L’extrem el trobem, en diversos que ofereixen entre setmana plats a un euro, una iniciativa fruit de la desesperació.
Els restauradors estan preocupats i no els hi falta raó, a la nostra vila ha passat una mica com al “totxo”, em vist en els darrers anys un “boom”, pel que fa la proliferació d’establiments dedicats a l’hoteleria i al turisme en general. A molts, ens costava de creure que amb l’obertura de la Unió Europea a tants països del Est, aquest ritme creixent d’oferta pogués ser absorbida per un turisme diversificat. La crisis a accelerat aquest problema, així com la manca d’un política plausible, per atreure un turisme de qualitat i obrir altres mercats.
Potser ara molts lamenten, no haver invertit en el negoci, a nivell de infraestructura del local, aplicació de noves tecnologies, reciclatge de sistemes de treball, qualitat en el servei o estratègies de fidelització dels clients.
Però no és moment de ser dramàtics, em d’aprendre, mirar endavant i treure profit.
I saber, que a tots els ha agafat amb els “pixats al ventre”. Un article de LaVanguardia destacava que tots els xefs noten la crisis, amb un descens mínim de les seves reserves d’un 15%, noms com Subijana, Arzak o el mateix Adrià, eren destacats. Els mateixos xefs, comentaven que el seu tipus de restauració no eren rentables en temps de crisis. Així ho fa palés, el tancament de diversos restaurants “estrellats”, com és el cas del cuiner Koldo Royo o Toñi Vicente.