Informe del CSIC sobre la sobrepesca marina

Una interessant investigació del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) ha realitzat una avaluació de la sobrepesca marina establint quins límits han de ser disposats per aconseguir assolir un equilibri ecològic en el qual el consumit pugui ser reposat sense problemes en els ecosistemes marins. Les conclusions de l'estudi mostren que el consum anual per càpita s'hauria de situar al voltant d'uns 7 quilos de peix per any perquè la pesca fos sostenible, tanmateix, actualment el consum es podria situar gairebé en els 15 quilos.

Segons l'avaluació de la sobrepesca marina realitzada, fa 50 anys el consum per càpita es podia establir en 20 quilos i era una quantitat sostenible, però l'augment de la pesca i el creixement de la població mundial ha anat reduint la mitjana, sent la més adequada la de 7 quilos per any. La veritat és que resulta una quantitat insuficient i més sabent que els especialistes recomanen el consum de peix setmanalment, la solució òbviament passaria per proveir-se de l'acuïcultura.

A tot això seria necessari afegir que els peixos són molt vulnerables al canvi climàtic i les poblacions marines estan sofrint els seus efectes.

Recordem que fa uns mesos es va realitzar un simposi científic que va aglutinar a experts en el canvi climàtic i responsables de les polítiques pesqueres a tot el món, es pretenia mostrar quins serien les conseqüències del canvi climàtic en la pesca mundial i com podrien afectar els canvis produïts a milions de persones que depenen de la pesca de forma directa o indirecta. Les poblacions marines no solament s'enfronten a la sobreexplotació, el canvi climàtic també incideix notablement en elles, per tant, reduir el consum buscant la sostenibilitat, hauria d'anar acompanyat de les solucions per reduir la incidència del canvi climàtic.

Respecte a la sobreexplotació pesquera, cal afegir que no es troba exclusivament subjecta al consum humà, recordem el pescat farratge, captures marines destinades a elaborar pinsos per a animals o olis. En teoria aquestes espècies no tindrien valor comercial, però l'escassa regulació ha posat de manifest que s'empren exemplars de gran valor, com poden ser anxoves o sardines, per a l'elaboració dels productes esmentats.

Els experts del CSIC no han tingut en compte les dades sobre les captures del farratge pescat, el canvi climàtic o la pesca furtiva que es realitza amb nombroses espècies, com per exemple amb la tonyina, han utilitzat només les dades oficials i partint d'ells han establert que el consum per càpita és de 15 quilos, possiblement sigui molt més.

En l'estudi esmentat en què també han participat investigadors italians, es posa de manifest que la humanitat ha sobreexplotat els recursos marins des de la dècada dels 60 del segle passat, encara que també es mostra que en algunes zones ha millorat lleument la sostenibilitat, possiblement alguna cosa hauran hagut de veure els ecologistes en això. De tota manera, el còmput general és bastant negatiu i afecta moltes zones de l'oceà global.

En l'estudi s'ha avaluat la sostenibilitat de la pesca des de l'any 1950 fins a l'any 2004 i ha inclòs 83 àrees marines significatives en la pesca que representen el 75% del total de captures de peix a nivell mundial. Els investigadors han utilitzat una metodologia basada en un nou indicador de l'impacte de la pesca denominat 'Indicador de pèrdua de producció'.

Es tracta d'un indicador que aconsegueix quantificar les pertorbacions a cada zona causades per la pesca, com per exemple una reducció a la producció dels nivells alts de la cadena tròfica (corrent de nutrients i energia que s'estableix entre les diferents espècies que conviuen en un ecosistema en relació amb la seva nutrició). Amb aquest sistema els investigadors han aconseguit determinar la pèrdua de productivitat o la seva sostenibilitat a cada zona. L'ecosistema marí és un engranatge, cada espècie juga un paper important que forma part d'un equilibri seriosament alterat per la sobrepesca.

Els investigadors conclouen que és necessari restringir les captures i a més intentar eradicar la pesca furtiva.
font:Gastronomia & cia